NUCLI, MiRtEiA + L'ICTUS

Cercar en aquest blog

Mujeres juntas lograremos

el dia de desembre 10, 2016

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

https://youtu.be/YyFM-pWdqrY

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

COM M,AIXECO CADA MATÍ PER PASSAR UN BON DIA

Aixecar-me ,al matí es quelcom que m'haig de replantejar, la veritat que ho tinc pensat, pero no m,agrada canviar, em costa fer-ho, ja que em sembla comode com faig, pero no em sembla que m'ajudi a tenir un bon dia. Hi ha coses que no faig ara vaig a apuntar el que voldria fer. deixar estar els mobils e internet fins que hagi fet la preparació del dia aixecar-me i veure aigua tèbia per a poder hidratar tot el cos rentat la cara i refrescat obre la finestra o el balco i refresca tot el cos meditar, que necesito meditar quan m'aixeco preparar un bon esmorçar escriure i llegir activa el meu cervell fes una mica d'exercici autoafirmacio davant del mirall visualitza el teu dia miras internet i comences el dia Començaré demà, algunes de les coses ja les faig, pero altres m,hauré d'esforçar. DINTRE D,UNS DIAS REVISARÉ COM HO PORTO I VALORARÉ COM VA.

POESIA BRUIXA DE DOL, Maria Mercé Marçal

Bruixa de dol I ZODÍAC Lligo els records i tanco la maleta: que engoleixi aquest llast l'avenc marí. Que els peixos cusin la boca d'un destí amarinat en aigües de desfeta. Fem joc de nou a l'estranya ruleta i llancem daus inèdits al camí. Lladres gasius, amb el foc per botí, cremem el darrer full de la llibreta! Cal que encertem, amb l'ai de la sageta, l'arbre i el cor, la fulla i el verí i ens fem penyora d'amor a la bestreta. I, conjur del mal astre, a l'endeví, apuntem cels, amb pinzell de poeta on fan la trena el cranc i l'escorpí. III Aquest mirall em diu que sóc ben sola i no hi fa res que el trenqui en mil bocins. He enfilat el carrer trist que va a escola i em marco, amb guix, entorn, els meus confins. La lluna riu, dins la nau que s'endola. I jo sembro amb pedretes els camins que em duen cap a mi, nit meva endins. Baixo al meu pou, amb bleix de corriola. Tu, lluna, rius, i em vesteixo de lluna. M'arrenco el collaret d'agres estrell

LOS CUATRO AMIGOS LEALES

Cuando fui de expedición a un pequeño país en el Himalaya (la montañas más altas del mudo), llamado Butan, me contaron un relato interesante que los niños oyen de sus padres en cuanto tienen edat de comprenderlos. Es el cuento de los "Cuatro amigos leales" y habla de un faisán, un conejo, un mono y un elefante. Un día, el faisán, que era un hermosísimo pájaro con largas plumas de colores, se encontro con una semilla y decidió plantarla. Mientras escarbaba en la tierra para hacer un agujero se le acerco un conejo rosado de grandes orejas y le preguntó: ¿puedo hacer algo para ayudarte?. Es una oferta excelente- le respondió el Faisán-. Cuando plante esta semilla, ¿serías tan amable de regarla? Desde luego, le aseguro el conejo rosado de grandes orejas. Se tomo su tarea muy seriamente y con orgullo, y se aseguró de que la semilla tuviera siempre agua más que suficiente, especialmente durante el verano cuando tenía que acercarse a un río cercano para co

Amb la tecnologia de Blogger