Ahir la Carme es va aixecar de bon humor havia pensat que faria cas del que havia llegit en el blog que estava seguint sobre el plaer, quan encara estava al llit va pensar aniré a dinar al restaurant del "noi guapo", com li deien amb les seves amigues.
A les 11h. havia quedat per esmorzar amb el grup, es va arreglar contenta als matins quan tenia coses a fer es sentia optimista i plena d'energia.
A la Carme li agraden els dies asoleiats i amb un temperatura confortable, ahir quan va sortir al carrer, i va sentir la temperatura el seu estat d'ànim va canviar un ànim renovat es feia pas dins seu.
Va recordar que dies abans no sabia quin plaer podia tenir aquell dia, ara amb el canvi de temps tot eren coses plaents.
el cel blau i aquella llum que s'estenia per sobre de la seva ciutat, la gent que caminava contenta i lleugera pel carrer, començava a veurà que es treien les robes d'hivern.Els arbres plens de fulles verdes, a les plasetes hi havien flors.
Va estar prenent un cafè amb les amigues i les seves converses l'omplien de joia i aprenia tant de totes elles del que els hi passava i de com resolien els seus petits i /o grans conflictes.
Aquest dimecres no van estar gaire estona, algunes d'elles tenien feina,i van marxar, ella La Carme, li hauria agradat estar més i xerrar pels descosits.
Havia après la importància dels pensaments sobre l'estat d'ànim i va decidir, mirar la fira que tenien al costat de la cafeteria, li encantaven els collarets i les arracades, els anells i havia barrets, bolsos era una fira plena de colors.
En un moment es va recordar de la seva mare, a ella també li agradaven els colors, les arracades i els collarets i sempre portava posats els anells. Sovint la seva imatge li venia al cap, la trobava a faltar, s'adonava de tot el que la mare li havia donat i un nus se li va posar a la gola, quina pena haber-la criticat tant i no haver reconegut els seus valors.
Va continua caminant i va anar a la sabateria i es va comprar les sabates, aquella marca de sabates li eren molt còmodes i li agradava la seva estètica.
I per fi va arribar al restaurant del "noi guapo" li va demanar una sopa de verdures, el bistec amb verdures i un iogurt, s'ho va menjar a poc a poc, la sopa, la carn, el seu paladar va gaudir molt, va decidir anar cap a casa, el dia havia estat ple de petits plaers, va pensar que no sempre pot tenir aquells moments, però si volia ser conscient que cada dia podia tenir un petit moment, com diu la saviesa popular " la vida son quatre dies" i cal viure tenint en conte, aquella dita, aquella copa de vi dolç, una poesia que ens ha vingut al cap......
......aquell dia havia decidit sortir sola i gaudir del plaer d'un bon dinar i em vaig permetre una copa de vi blanc........
Comentaris