Estimats pares,recordo els divendres als matins, ens trobabem al café Moka A la Pça. Pep Ventura vosaltres estaveu allà asseguts, jo arribava amb un taxi i vosaltres m'esperaveu amb una somrisa.
jo m'asseia, al vostra costat i demanaven un café i tu mama demanaves un entrepa de tonyina que t,agradava molt, a la mare li agradava molt que li expliques coses, al meu pare, a vegades havia d,esperar que li expliques la meva mare.
Estic molt contenta i em sento molt agraïda d'haver viscut aquesta vivència amb els meus pares haver passejat per la carretera o pel carrer de l,institut.
Seiem al banc i aixi la meva mare descansava, el meu pare també seia i jo també.
Ara ells ja no hi són, si que si hi fi fossin podria parlar amb la mare, se que ella em preguntaria sovint com em trobo, i jo a ella li diria com estic en realitat, no faria veure uns cosa per l,altre. Com la trobo a faltar, mama com t,estimo
, em sap greu que en una època de la nostra vida no ens entenguessim vull que sapigues que us estimo i que estic molt agraïda de que hagis estat la meva mare i el meu pare.
Comentaris