Ja fa alguns dijous que ens anem preparant per a construir alguna cosa junts, ells encara no en coneixen l'abast.Comencen a sortir personatges, ......el mut........el "duende".........la que no sap........el màgic, les puces .
En la primera part de la sessió ens posem en contacte amb el nostre cos, descarreguem les tensions acumulades durant el dia, i anem connectant amb el moviment unes activitats pautades que ajuden als infants a sentir el propi cos, l'espai que ocupen en el grup, com es senten que tenen ganes de fer.
Desprès iniciem els jocs que ens porten a connectar amb els personatges que volem representar i la història recomença cada setmana i sembla que va agafant forma.
Els he posat un límit aquestes darreres sessions, no hi han lluites, no hi ha personatges de sèrie..... i perquè?, doncs perquè penso que aquest limit obre noves possibilitats, en els personatges i en elllenguatge corporal i verbal.
Sóc conscient que l'infant és projecta a través d'aquests personatges i que a través d'imitar-los pot descarregar part de la seva agressivitat.
En aquest moment he volgut obrir una porta a altres possibilitats, penso que el limit obra portes.
Comentaris