.
.
A vegades ens costa acceptar al nostre fill i/o filla tal com és, tenim sense adonar-nos una idea de com ens agradaria que fos aquest fill@. Tenim unes expectatives sobre ells que no són ajustades a la realitat.
Tendim a vegades a veure sempre allò que fan de negatiu i no a valorar els petits processos que fan cada dia, i és que aquests petits canvis no ens retornen al nen que hem imaginat.
Quan sempre valorem el negatiu i sempre ens relacionem amb els nostres infants a través del judici, per una banda creem inseguretat i per l'altre estem treballant perquè s'autocompleixi
allò negatiu que mirem cada dia.Hi podeu pensar seria interessant!
Anna
A vegades ens costa acceptar al nostre fill i/o filla tal com és, tenim sense adonar-nos una idea de com ens agradaria que fos aquest fill@. Tenim unes expectatives sobre ells que no són ajustades a la realitat.
Tendim a vegades a veure sempre allò que fan de negatiu i no a valorar els petits processos que fan cada dia, i és que aquests petits canvis no ens retornen al nen que hem imaginat.
Quan sempre valorem el negatiu i sempre ens relacionem amb els nostres infants a través del judici, per una banda creem inseguretat i per l'altre estem treballant perquè s'autocompleixi
allò negatiu que mirem cada dia.Hi podeu pensar seria interessant!
Anna
Comentaris